Pastís cargol / Tarta caracol

Ja fa uns quants dies que vaig entregar aquest pastís, però us volia explicar com va anar el Pastís Cargol :D

Quan va venir la Sònia, una gran amiga i em va demanar un pastís personalitzat relacionat amb els cargols, primer vaig pensar "ostres, que original!" i de seguida em va venir al cap fer aquest disseny, tenia tot el necessari per fer-ho i seria una sorpresa molt divertida per la seva sogra, La Cargola.

Ya hace unos días que entregué esta tarta, pero os quería explicar como fue la tarta caracol :D

Cuando vino Sònia, una gran amiga y me pidió una tarta personalizada relacionada con los caracoles, primero pensé "ostras, qué original!" y en seguida me vino a la cabeza hacer este diseño, tenía todo lo necesario para hacerla y sería una sorpresa muy divertida para su suegra, La Cargola.

Tenia dos requisits més, havia de ser sense gluten i sense xocolata, perquè diverses persones de la família tenen intoleràncies. Aquí em va venir la idea d'utilitzar buttercream, una crema basada en mantega i sucre, en comptes de ganache, que es basa bàsicament en xocolata i nata líquida, per farcir i cobrir el pastís. 

És el primer cop que faig un pastís així, semi esculpit, amb dues parts, el cos i la closca, i no sabia com em quedaria, però sempre està bé arriscar, tirar-se a la piscina per poder avançar i aprendre.

Tenía dos requisitos más, tenía que ser sin gluten y sin chocolate, porqué varias personas de la familia tenían intolerancias. Aquí me vino la idea de utilizar buttercream, una crema basada en mantequilla y azúcar, en vez de ganache, que se basa en chocolate y nata líquida, para rellenar y cubrir la tarta.

Es la primera vez que hago una tarta así, semiesculpida, con dos partes, el cuerpo y la caracola, y no sabía como me quedaría, pero siempre está bien arriesgar, tirarse a la piscina para poder avanzar y aprehender.

Per la closca vaig utilitzar un motllo de dues semiesferes, que després vaig unir amb una base de cartró entre les dues parts, i pel cos vaig fer una base cuadrada i la vaig tallar amb la forma un cop farcida, però encara sense cobrir. 

Per fer el cartell, vaig comprar cartellets de fusta i li vaig enganxar un tros de fondant negre i amb un pinzell petit i pintura alimentaria blanca de la marca Wilton vaig fer el dibuix.

Para la caracola utilicé un molde de dos semiesferas, que después uní con una base de cartón entre las dos partes, y para el cuerpo hice una base cuadrada y la tallé con la forma una vez rellena, pero aún sin cubrir con buttercream.

Para el cartel, compré cartelitos de madera y le pegué un trozo de fondant negro y con un pincel pequeño y pintura alimentaria blanca de la marca Wilton hice el dibujo y las letras.

La sorra está feta amb galetes sense gluten triturades i enganxades a la base amb cola alimentaria (CMC (carboximetilcelulosa) i aigua).

La arena está hecha con galletas sin gluten trituradas y pegadas a la base con cola alimentaria (CMC (carboximetilcelulosa) y agua).

Els dos cargolets del cartell representen els dos fills de La Cargola, que l'estimen amb bojeria. Gràcies al seu fill Quim i a la seva jove Sònia per l'encàrreg. Me n'alegro que us agradés a tots! :*

Los dos caracolillos del cartel representan los dos hijos de La Cargola, que la quieren con locura. Gracias a su hijo Quim y a su nuera Sònia por este súper encargo. Me alegro que os gustase a todos!! :*

Pastís MIC i Mickey

Avui us parlaré de la història del pastís que vaig fer la setmana passada d'en MIC i en Mickey.

Hoy os hablaré de la historia de la tarta que hice la semana pasada de MIC y Mickey.

Resulta que ara fa dos anys van començar a parir les noies d'un grup de mames embarassades que anàvem a fer aiguagym a la piscina de Can Gibert del Pla a Girona. Hi havia dos grups, les de primera hora, a les 15:15h i les de segona hora de les 16h a les 16:45h. Jo anava amb el primer grup, després de treballar jornada intensiva els divendres, dinava ràpid davant l'ordinador o a la cuina de l'empresa i cap a la piscina. 

Jo vaig començar de 16 setmanes, el mínim per començar, del meu grup no coneixia ningú, però ens vam anar fent més a mesura que passaven les setmanes. Del segon grup en canvi, coneixia dues noies, la Marta (la mare de l'Adrià, el de l'aniversari) que vaig conèixer en un curs d'intel·ligència emocional; i la Mònica, una gran amiga. 

Total, que quan ja haviem parit totes, jo vaig ser la última, al mes de juny, la Mònica em va dir que havien començat a quedar amb les mamis de la piscina per poder parlar de tot el que els hi passava com a mares, i així seguir tenint una relació i que els nens es coneguessin. Em va semblar una idea molt xula, i m'hi vaig unir, cada dimecres a la tarda al Parc del Migdia de Girona. 

Aquesta relació segueix, ara quedem menys sovint, però ens seguim veient, i seguim parlant per whatsapp, que és el que ens manté unides. Ens informem de xerrades interessants, de com evolucionen els nostres fills, de com ens sentim, de les novetats a les nostres vides, hem fet un grup meravellós! 

Doncs com he dit abans aquest any és l'any dels 2, tots els peques fan 2 anys!! El temps passa volant i els nens creixen moooolt ràpid (sí, són tòpics, però són reals).

Resulta que hará dos años que empezaron a parir las chicas de un grupo de madres embarazadas que hibamos a hacer aquagym a la piscina de Can Gibert del Pla en Girona. Había dos grupos, las de primera hora y las de segunda hora. Yo iba con el primer grupo, después de trabajar jornada intensiva los viernes, comía rápido delante del ordenador o en la cocina de la empresa y para la piscina. 

Yo empecé de 16 semanas, el mínimo para empezar, de mi grupo no conocía a nadie, pero nos fuimos haciendo más a medida que pasaban las semanas. Del segundo grupo en cambio, conocía a dos chicas, Marta (la madre de Adrià, el del cumpleaños) que conocí en un curso de inteligencia emocional; y Mònica, una gran amiga.

Total, que cuando ya habíamos parido todas, yo fui la última, en junio, Mònica me dijo que habían empezado a quedar con las mamis piscina para poder hablar de todo lo que les pasaba como madres, y así seguir viendo a los niños y que estos se conociesen. Me pareció una idea muy chula, y me uní, cada miércoles por la tarde en el Parque del Migdia de Gerona.

Esta relación sigue, ara quedamos menos, pero nos seguimos viendo, y seguimos hablando por whatsapp, que es lo que nos mantiene unidas. Nos informamos de charlas interesantes, de como evolucionan nuestros hijos, de como nos sentimos, de las novedades en nuestras vidas... hemos hecho un grupo maravilloso!

Pues como he dicho antes, este año es el año de los 2, todos los peques hacen 2 años!!! El tiempo pasa volando y los niños crecen muy rápido (sí, son tópicos, pero son verdad!)

La Marta em va enviar un whatsapp privat demanant-me si li podia fer un pastís per l'Adrià, que li agradava molt en MIC i en Mickey, i li vaig dir que podia combinar els dos, li va semblar bona idea! Doncs endavant, amb modelat de Mickey inclòs! 

Marta me mandó un whatsapp privado pidiéndome si le podía hacer una tarta para Adrià, que le gustaba mucho MIC y Mickey Mouse, y le dije que podía combinar los dos, le pareció una buena idea!! Pues adelante, con modelado de Mickey incluido!

El millor són els missatges que m'arriben després, quan el client em felicita per la feina, de lo al·lucinada que queda la gent, i de la cara de felicitat que fa la persona sorpresa. M'encanta la meva feina!!! :D

Lo mejor son los mensajes que me llegan después, cuando el cliente me felicita por el trabajo, de lo alucinada que queda la gente, y de la cara de felicidad que hace la persona sorprendida. Me encanta mi trabajo!!! :D